Reflexions al voltant de la Pasqua

img_20160630_121307

«Quan estem bé i ens sentim a gust, ens oblidem dels altres (quelcom que Déu Pare no fa mai), no ens interessen els seus problemes, ni els seus sofriments, ni les injustícies que pateixen… Llavors el nostre cor cau en la indiferència: jo estic relativament bé i a gust, i m’oblido dels qui no estan bé. Aquesta actitud egoista, d’indiferència, té un abast, avui, d’una dimensió mundial, fins a tal punt que podem parlar d’una globalització de la indiferència» (Papa Francesc, Missatge Quaresma 2015).

«En això radica la vertadera cura del nostre egoisme, sempre expectant. La relació amb l’altre ens rehabilita i crea una germanor mística, contemplativa, que sap mirar la grandesa sagrada del pròxim, que sap descobrir Déu en cada ésser humà. Només amb un cor obert a l’amor diví, em veig impulsat a buscar la felicitat dels demés en tants gestos de voluntariat: una nit a l’hospital, un préstec sense interessos, el compromís per al bé comú, el compartir el pa, vencent tota forma de recel i enveja.»

Oració des de la fragilitat

Caminaré sempre en la teva presència pel camí de la vida. Et dono, Senyor, la meva vida, fes-la fecunda. Et dono la meva voluntat, fes-la idèntica a la teva.

Caminaré a descalç, amb l’únic goig de saber que ets el meu tresor. Pren les meves mans, fes-les acollidores Pren el meu cor, fes-ho ardent. Pren els meus peus, fes-los incansables. Pren els meus ulls, fes-los transparents. Pren les meves hores grises, fes-les novetat.

Fes-te company inseparable de les meves caigudes i tribulacions I ensenya’m a gaudir al camí de les petites coses que em regales, sabent sempre anar més enllà sense quedar-me a les cunetes dels camins.

Pren els meus cansaments, fes-los teus. Pren les meves viaranys, fes-los el teu camí. Pren les meves mentides, fes-les veritat. Pren les meves morts, fes-les vida.

Pren la meva pobresa, fes-la la teva riquesa. Pren la meva obediència, fes-la el teu goig. Pren la meva família, fes-la teva. Pren els meus pecats. Pren les meves faltes d’amor, les meves eternes omissions, les meves permanents desil·lusions, les meves hores d’amargors.

Camina, Senyor, amb mi; Acosta’t a les meves petjades. Fes-me nou en la donació, alegria en el lliurament goig desbordant en donar la vida, en gastar-se en el teu servei. Amén

Oració

Maria recull les llàgrimes de totes les mares pels seus fills llunyans, pels joves condemnats a mort, assassinats o enviats a la guerra, especialment pels nens soldats. Mares que vetllen nit i dia pels joves que viuen en la incertesa o envoltats pel món de la droga i l’alcohol. Amb Maria mai serem un poble orfe. No serem mai oblidats.

Poema d’en David Jou

On porta el món?

Al fred, a la mort, a la fosca?

Que vol dir, ressuscitar?

¿Que el cos torni a sortir de la tomba, amb vida altra vegada?, potser resplendent, o deixar acollir confiadament en una memòria divina i exaltada?

Les millors paraules, els millors moments, els grans amors, la tendresa insoldable, allò inimaginable,

¿viuran finalment en un àmbit diví? quina altra plenitud inexpressable, quin altre acolliment, quin altre destí?

¡ Quin gust de porta oberta, aquesta Paraula que promet i desconcerta, aquest abandonar-se a la fora d’existir!

En una alba màgica, en una llum incerta, el que havia de ser tomba floreix com un jardí.

Text l’Anselm Grün

«La celebració de la Pasqua dura cinquanta dies. La Pasqua intenta canviar la nostra vida rutinària. ¿Volem saber si la celebració de Pasqua ha estat només una faramalla, o si realment ha incidit de ple en la nostra vida deixant-hi la marca de la resurrecció? Doncs fixem-nos en la vida de cada dia. Ens estem entrenant per a viure la resurrecció. Contínuament ens hi exercitem: quan trobem problemes en la feina, quan es presenten conflictes en la relació familiar, quan ens adonem de les nostres falles i estem decebuts de nosaltres mateixos. Resurrecció vol dir aixecar-nos constantment, no quedar-nos a terra després de la caiguda. Resurrecció vol dir creure que el Ressuscitat camina al meu costat»

Oració del Pere Casaldàliga

El missioner claretià Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São félix do Araguaia, va escriure unes ratlles amb motiu del trentè aniversari del martiri d’Oscar Romero:

“Aquell dia, en aquella Eucaristia plena a la capella de l’Hospital, el nostre sant ens va escriure: ‘Nosaltres creiem en la victòria de la resurrecció’… Aquesta data ha de renovar en tots nosaltres una esperança, lúcida, crítica, però invencible. ‘Tot és gràcia’, tot és Pasqua si entrem a tot risc en el misteri del sopar compartit, la creu i la resurrecció… La nostra coherència serà la millor canonització de ‘Sant Romero d’Amèrica, Pastor i Màrtir’”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


× seis = 18